ORFEO

ORFEO reimagina l’antic mite grec, ambientant el descens a l’Hades al metro.
La història comença amb Eurídice baixant en el seu camí cap a l’Hades/metro, esgotada per la immaduresa i la manca de compromís d’Orfeo; dona per “morta” la seva relació. Encara s’estimen, però ella necessita un canvi i el compromís d’Orfeo. Caronte es troba en el seu camí i li anuncia l’arribada imminent d’Orfeo, cosa que li dona una esperança per al canvi que necessita i per recuperar la seva parella.
Orfeo té una oportunitat per rescatar el seu amor de l’Hades, amb la condició de seguir endavant i no mirar enrere. No ser covard ni voler esquivar el compromís amb la seva decisió.
La narrativa explora un conflicte intern i filosòfic. Orfeu baixa a l’Hades convençut del que vol. Aconsegueix trobar Eurídice, i junts recuperen l’esperança per tornar a idealitzar el seu amor.
El camí cap a la superfície i cap al compromís real és massa per a Orfeo. La seva por al futur s’imposa al seu amor. En el clímax tràgic, Orfeu cedeix a la seva feblesa i es gira. Aquest acte de covardia —la renúncia al canvi necessari— trenca la promesa i segella el destí del seu amor.
Conclou amb Orfeu emergint de l’Hades sol, mirant enrere i condemnant la seva relació “morta” amb Eurídice.
S’afirma que el fracàs no es deu al destí, sinó a la feblesa del seu caràcter, demostrant que allò que està “mort” no pot reviur