La Mostra

A Astéria, una mare transformada en estrella guia el seu fill a través d'una odissea còsmica sobre la bellesa efímera de l'existència. En aquest ballet celestial, la mort esdevé una dansa amb l'eternitat i revela que, al bell mig de la fosca, la immortalitat dels vincles brilla més que mai.

Amb un posat grandiloqüent, expressions decidides i cames robustes, els futbolistes, d'aparença tosca, no es deuen res els uns als altres, i l'àrbitre perd la visió global del partit.

Algú intenta aturar l’aigua que brolla, però el nivell no deixa de pujar. Ara toca fer tot el que estigui a les nostres mans.

El viatge de Szymon, un nen de sis anys amant del futbol, al seu partit nocturn es veu interromput per les discussions constants entre els seus pares.

Decidida a complir la promesa d'endur-se la mare de viatge, la filla —que tot just s'ha tret el permís de conduir— es posa al volant. Però, com era d’esperar, el trajecte és accidentat des del primer moment.

Un gatet viatja al jardí del més enllà a la recerca d'una flor màgica.

En una cantonada del carrer, hi ha dos contenidors envoltats de brossa abandonada. Un vell matalàs comença a parlar amb aire trist: "Diuen que estic brut…". Tot seguit, un altre tros de brossa s'afegeix a la conversa.

La mort d’un ésser estimat persegueix el protagonista, que està sumit en un gran buit. Aquest buit creix encara més quan li desapareix el "cap", la part que governa les emocions. Malgrat tot, cal mirar endavant, abraçar l’absència i omplir-la; per això, el protagonista menja.

Amb els anys, el nadó s’ha fet gran, però per a la mare continua sent el seu nen. Fa temps que tots dos es preparen per al comiat, i avui ha arribat el dia.

Hi ha instants en què diverses dimensions se superposen, es toquen i s’eixamplen.

La Sunja i en Gwang-won fan fotos amb la càmera analògica de quan eren joves per intentar capturar aquest moment. Un cop de vent la fa relliscar i veuen desfilar davant seu aquells anys de joventut.

Una família de formigues que viu sota terra no suporta el soroll que ve de dalt i surt a la superfície.

Uns pares que criden, uns bebès que no saben ben bé què fer i un gimnàs. Quan un dels bebès trenca sense voler les regles d'una competició de gateig, els pares, acalorats per la pressió de guanyar, ja no es poden contenir.

Al parc només hi ha una nena i un nen. I sembla que ella té alguna cosa a dir-l'hi.

Afortunadament, no tots els turistes són igual d'exigents. N'hi ha que s'adonen que ser un turista honorable pot requerir poc esforç, diners i molèsties.

Aquest projecte, més que un salt, és un testimoni del viatge, les persones i els sentiments que hi ha darrere. Esperem transmetre-us l'emoció i la bellesa que vam sentir mentre el fèiem.

Són les 18.18 h. L'autobús de la línia C travessa l'avinguda. Com cada tarda, va ben ple…

Quan tots els ciutadans del món estan obligats a controlar les seves emissions de CO2, l'impacte és mínim… fins que descobreixen les conseqüències d'arribar a la quota que se'ls ha assignat…

Un fotògraf, obsessionat per capturar la fotografia de la seva vida, es troba a terra un clauer en forma de peix. Uns segons després, veu un home que s'aboca al riu.

Una mare embarassada escriu, amb calma i cura, una carta al fill que encara no ha nascut, Saetbyeol, i prepara el regal promès per al seu petit estel del matí.