La Mostra

Antigament, el "dongtae", o abadejo congelat, era un plat que no faltava en cap taula coreana. Però avui dia, el "dongtae" coreà ja no existeix. La joventut coreana, amb les seves esperances i somnis perduts, s'apila capa rere capa… fins que finalment es redueix a un sol abadejo congelat. Observant la situació com el "dongtae". Observant-nos a nosaltres mateixos com a "dongtae".

En una sufocant nit d'estiu, la Michelle és assetjada per un mosquit implacable. Podrà sobreviure a la nit... O abans perdrà el seny?

S'obre el quadern i la bugaderia s'omple de màgia. Mentre la Jia escriu i dibuixa, la seva imaginació dona vida a un món de fantasia. Una divertida explosió de plomes transforma una habitació d'allò més normal en un somni.

La vida d'en Julián Expósito no té res d'extraordinari. Els dies passen indiferents, sumits en l'apatia, sense res que l'estimuli, ni tan sols aquest curtmetratge.

Aquesta és la història de la Geum-soon, una dona amb demència, i de l'Eun-hee, la seva cuidadora, que fa veure que és la seva filla. Entre totes dues, a base de petites mentides reconfortants, van bastint una manera pròpia d'entendre què és la família.

Una directora de cinema puja al metro amb una càmera súper-8 i filma diversos racons de Seül. Encara que el procés pugui semblar lent i complicat, ella avança amb fermesa i seguretat.

Mentre arregla una impressora espatllada, la Jayong troba els retalls d'un vell diari amb les notícies d'una nena que somiava amb ser ballarina. Aquest humil somni, escrit en paper, transforma a l'instant la grisa oficina en un escenari on la Jayong, embolcallada amb una faldilla de documents, balla sola sota la llum.

En una conversa al tren, dos amics homosexuals expressen el penediment que senten per la seva amistat, que, anys enrere, podria haver estat alguna cosa més. Tots dos acaben amb una visió completament diferent de l'altre, de si mateixos i del que podrien haver estat.

Dins d'un gran gimnàs de Madrid, Fit observa els hàbits i comportaments que es desenvolupen de manera natural en la gent que hi va cada dia. Sense actors ni situacions muntades, la pel·lícula segueix els cossos, els gestos i les rutines que es repeteixen entre miralls, màquines i paisatges artificials.

Quan la Léa, la recepcionista d'un spa, està a punt de plegar per quedar amb els seus amics, entren dos clients grans que l'obliguen a quedar-se: la Irène i el seu marit Daniel, que empeny la cadira de rodes de la seva dona. El que en un primer moment li sembla una contratemps s'acabarà convertint en una oportunitat per descobrir la bellesa del món.

Primer vol sense els pares. Pànic total. Un nen atemorit l'únic que vol és sobreviure a l'enlairament, però l'avió —i els passatgers trastocats que hi viatgen— té uns altres plans.

Un estudiant coreà, amb un forat al cap com una guardiola, s'omple de coneixements fins que el cap se li infla com un globus, explota i es transforma en un peix daurat amb el cap buit.

En el ritme caòtic d'un metro qualsevol, un paper cau a terra i comença un viatge inesperat a la recerca de la persona que el va perdre. Allò que per als vianants apressats no és més que un tros de paper arrugat, podria ser, en realitat, un document irremplaçable per a algú altre.

Un director lluita per refer Singing in the Rain amb actors d'intel·ligència artificial.

Les rates que viuen al metro interfereixen en unes eleccions humanes mitjançant telèfons mòbils perduts; d'aquesta manera volen impedir que guanyi un candidat que amenaça la seva supervivència. Després de manipular l'opinió pública, aconsegueixen que el seu candidat preferit sigui l'escollit, però es troben amb la traïció dels llançaflames. Tot i que han ajudat el poder per sobreviure, les rates acaben sent aniquilades precisament per l'autoritat que elles mateixes havien ajudat a crear.

Un explorador espacial d'allò més romàntic busca l'amor a bord de la nau Lovefinder. Quan els sensors avisen de la presència d'amor en un planeta, aterra i es llança a buscar-lo, però el que descobrirá el decepcionarà i acabarà trobant consol d'una manera inesperada.

El tècnic de so Seong-hyun no pot tornar a casa perquè encara no ha aconseguit capturar l'ambient desitjat. Però hi ha un soroll al plató l'està fent parar boig. Quan envia l'ajudant de direcció a aturar el so, aquest, lluny de desaparèixer, s'intensifica cada cop més.

Gràcies a les notes que ha tret, en Meïssa es trasllada d'un institut dels afores a un institut privat de París. Durant una hora d'estudi, els seus nous companys li ensenyen un joc que xoca de ple amb els valors i l'educació que ha rebut.

Per recuperar forces, una dona intenta recrear un plat que de vegades preparava el seu ex.

L'Ella treballa al punt d'objectes perduts d'una estació de tren. Cada dia recull les pertinences abandonades i les emmagatzema al cubicle. En un primer cop d'ull, pot semblar que són una barreja aleatòria de rampoines: llibres, carteres i altres objectes. Però el que no sap ningú és que l'Ella està creant quelcom extraordinari amb aquests objectes perduts. En un món marcat per l'eficiència precipitada, queda algú disposat a aturar-se un moment per meravellar-se?