ULTIMO SEGUNDO

En Miguel, un jove de 24 anys vestit amb un vestit impecable, corre desesperadament per arribar a temps a l’estació. Aquell dia té una important entrevista de feina a Barcelona i sap que perdre el metro també podria significar perdre una oportunitat important per al seu futur.

Després de travessar els carrers a tota velocitat, aconsegueix arribar a l’andana just quan el tren està a punt de marxar. Les portes comencen a tancar-se, però en Miguel aconsegueix entrar al vagó a l’últim segon.

A dins es troba amb un metro completament buit, a excepció de l’Andrea, una jove asseguda a l’altre costat del vagó. El que comença com una conversa casual entre dos desconeguts, a poc a poc pren un rumb diferent quan l’Andrea li fa una pregunta molt senzilla: què hauria passat si hagués perdut aquell tren?

En Miguel mai no s’ho havia plantejat. Per a ell, arribar a temps simplement significava continuar amb el seu dia, assistir a l’entrevista i seguir endavant amb la seva vida. Tot i això, la pregunta de l’Andrea el fa pensar per primera vegada en com aquell petit instant podria haver canviat tot el que estava passant.

La història ens porta llavors a una altra línia temporal. En aquesta, en Miguel torna a córrer cap a l’estació, però aquesta vegada un petit contratemps fa que arribi uns segons més tard. Quan arriba a l’andana, les portes ja s’han tancat i només pot observar com el metro s’allunya sense ell.

Resignat, en Miguel s’apropa a un dels bancs de l’andana. Allà troba un llibre que algú s’ha deixat. Quan l’agafa i l’observa amb atenció, hi descobreix escrit un nom que, en aquesta realitat, encara no significa res per a ell: Andrea.