A Viatge al metro, una noia inicia el seu propi viatge a la Lluna... encara que aquesta vegada la Lluna és sota terra. El metro es converteix en el seu lloc somiat, aquell destí que sembla tan normal i alhora tan màgic. Està una mica “llunàtica”, flotant entre el real i l’imaginat, feliç en el seu món, deixant que tot el que l’envolta es dissolgui. Allà, al metro, topa amb el reflex de l’amor: tan inesperat, tan estrany, tan bonic. El curt acaba amb un petó a la càmera que recorda el toc clàssic i rebel de The Great Train Robbery.