A l’interior d’un vagó del metro, el temps uneix ahir i avui.

A través de petits gestos —mans que llegeixen, escriuen, paguen o esperen— descobrim com els objectes canvien, però no les emocions ni els viatges que compartim.

A "VIDAS EN RUTA", el passat en tons sepia es fon amb el present en color, fins que dues mans —una blanca i una morena— es troben, recordant-nos que l’amor sempre troba el seu camí.

Un gest senzill d’afecte i connexió que en un altre temps hauria pogut ser mal vist, avui simbolitza una societat que avança i abraça la diversitat.

Un homenatge a cent anys d’històries compartides sota terra, on cada trajecte guarda una vida i cada encontre segueix la seva ruta.