Para el alma, un lugar.

La Vanessa, creadora d’aquesta història, coneix per casualitat l’André, un jove brasiler que toca el violí a les estacions del metro de Barcelona. A partir d’aquest encontre, decideix retratar una ficció documental que explora una analogia entre l’ànima del violí i la de l’ésser humà, així com entre l’escenari on toca l’André i el mateix metro.

Tanmateix, el projecte pren un rumb inesperat quan l’André decideix abandonar les gravacions a causa de la seva salut mental. Allò que inicialment semblava un obstacle per a la història es converteix en el centre de la mateixa, portant-nos a reflexionar, de manera subtil i poètica, sobre com la salut mental pot allunyar-nos fins i tot de nosaltres mateixos i allò que estimem.