Metro Schrödinger és un poema minimalista i filosòfic que explora la naturalesa ambigua de l’existència i del temps. Ambientat en un metro que és alhora present i absent, el poema juga amb la paradoxa de ser i no ser, del viatge i de l’espera, creant un espai suspès entre la realitat i la percepció. Cada vers és un instant de consciència que reflecteix com allò que observem defineix, alhora, la realitat i el seu buit.