Memories ficticies

Memòries Fictícies
Entre el soroll suau del metro, les mirades es busquen i s’esborren, com trens que passen sense trobar-se mai. En el reflex dels vidres hi queden els rostres no dits, els gestos que s’apaguen abans del pròxim comboi.
Un viatge breu on l’amor només existeix a la ment, en aquell instant quiet entre la por i el desig.